A dia d'avui, si et soc sincera: encara no sé cap a quina direcció exacta apunta aquesta brúixola. No tinc la veritat absoluta sobre el significat real de tot plegat. Però l'ordre no sempre demana respostes immediates; sovint, només demana que ens atrevim a sostenir la pregunta i a habitar el buit. I per això soc aquí, escrivint-ho en veu alta.

Sovint em pregunten: «Però unes gotes d'aigua amb flors realment poden fer alguna cosa?». Des de l’escola on em formo, la resposta és rotunda: la flor no "cura" un símptoma, sinó que aporta una freqüència que el teu sistema ha oblidat.

Treballo amb tres sistemes que, per a mi, formen l’arquitectura perfecta del sosteniment.

Com una cita em va canviar la vida

La primera vegada que vaig escoltar a parlar del Disseny Humà no estava en un retir espiritual. Estava a Suïssa, en una de les cites més màgiques i transformadores que he viscut mai amb un home. De sobte, em va demanar la meva data, hora i lloc de naixement. Va mirar un mapa ple de números a la pantalla i em va llançar una pregunta al centre del pit:

—«Tu sents que la humanitat va a un ritme que no és el teu?»eza aquí