Per a qui està acompanyant el tram final de la vida d'un pare, mare o ésser estimat.

Quan la malaltia terminal entra a casa, l'angoixa i la sensació de no saber "com fer-ho bé" ens poden paralitzar. Aquest espai està creat per donar-te pau i eines en el moment més vulnerable. Desmuntarem el pes de l'"haver de salvar" per aprendre l'art de "saber acompanyar".

Un laboratori per entendre els ritmes del cos que es va retirant, aprendre a transitar la impotència i trobar la calma necessària per sostenir la mà de qui marxa quan el temps ja només es mesura en respiracions.

Per a qui vol deixar el seu llegat resolt i viure la vida amb més lleugeresa.

Què necessites tenir llest per poder marxar algun dia amb les mans buides i el cor tranquil? La mort demana ordre, i atrevir-nos a preparar-la és un acte d'amor propi i de respecte profund cap a les persones que es queden. Aquest taller va molt més enllà del paperam burocràtic; parlarem del testament vital, del llegat emocional, de la nostra petjada digital i de les converses innegociables. Prendre decisions madures avui ens allibera de pesos i ens permet viure amb l'equipatge lleuger.

Per a qui sent por o rebuig a la idea de la mort i necessita transmutar aquesta paràlisi.

I si aprendre a morir fos la clau per començar a viure de veritat? Aquest és un espai d'honestedat radical per desmuntar el tabú i la por a la mort que, sovint, ens impedeix gaudir del present. A través del cos, la reflexió i la matèria, mirarem la nostra pròpia finitud de cara. Quan deixem d'escombrar l'ombra sota l'estora i l'integrem com a part natural i cíclica de l'existència, la por es transmuta en una urgència amorosa per viure, estimar i crear sense posposar res.

Per a qui vol fer de la pròpia vida i del propi final la seva obra més autèntica.

Quina vida series capaç de dissenyar si abracessis la certesa que el teu temps és finit? La mort desperta un pensament crític implacable, i atrevir-nos a contemplar-la és un acte de rebel·lió creativa i de respecte profund cap al nostre propi present. Aquest laboratori al jardí va molt més enllà de la filosofia i el debat acadèmic; parlarem de l'estètica dels finals, de qüestionar l'èxit establert, de la matèria artística com a mirall de l'ànima i de la bellesa d'allò efímer. Desmuntar els relats heretats avui ens allibera d'estructures buides i ens permet viure la impermanència com un art viu.

Taller a la Universitat Autònoma de Barcelona

Per a qui necessita deixar morir expectatives externes i arrelar en la seva pròpia veritat.

Què ha de morir en la teva etapa acadèmica perquè el teu veritable camí pugui néixer? La natura ens ensenya que la mort posa ordre, i atrevir-nos a tancar cicles és un acte d'amor propi i de respecte profund cap a la nostra energia vital. Aquest laboratori al jardí va molt més enllà de l'orientació professional clàssica; parlarem de la por al vertigen del futur, de l'art de podar els camins forçats, de la mort de la identitat d'estudiant i de la necessitat de fracassar. Permetre que es descompongui l'estructura que ja ens va petita ens allibera de la inèrcia i ens permet emprendre i viure amb l'ànima neta.

Taller a la Universitat Autònoma de Barcelona

Per a qui sent l'esgotament de produir constantment i necessita reconnectar amb el seu ritme orgànic.

Què passaria si et permeteris aturar-te per tornar a nodrir-te? La natura sap que el descans posa ordre, i atrevir-nos a fer guaret és un acte d'amor propi i de respecte profund cap a la nostra energia creativa. Aquest laboratori al jardí va molt més enllà de la simple gestió de l'estrès; parlarem de la trampa de la hiperproductivitat, del valor innegociable del buit, de la saviesa del silenci i dels cicles de regeneració. Permetre'ns no fer res avui ens allibera de l'esgotament crònic i ens permet tornar a emprendre i viure amb una claredat renovada.

Taller a la Universitat Autònoma de Barcelona

Per a qui desitja viure el canvi de cicle biològic des del poder i no des de la pèrdua.

Què passa quan el nostre cos ens demana tancar l'etapa fèrtil per obrir la porta a una saviesa més profunda? Ens han ensenyat a témer la perimenopausa i la menopausa, a llegir-les com un declivi que cal amagar. Però atrevir-nos a cuidar aquest canvi des de l'arrel fins al fruit és un acte de recuperació del nostre propi cos. Al costat de l'Adriana d'El Boix de Vidabona, obrim aquest refugi a l'espai Transmutta. Aquest cercle va molt més enllà de parlar de símptomes físics; unirem el coneixement ancestral de les plantes remeieres que acompanyen la matèria que sosté l'ànima enmig del trànsit. Deixar caure el tabú ens allibera i ens permet habitar la maduresa amb honor i coherència innegociable.

Per a qui vol desvincular el seu cos de la indústria i recuperar el ritual de nodrir-se amb les pròpies mans.

Quina relació tindries amb la teva pell si el que l'acaricia hagués estat creat per tu mateixa, des del respecte absolut a la terra? La inèrcia ens ha acostumat a delegar la nostra cura a l'exterior, a consumir capes buides de sentit. Aquest taller és un acte de rebel·lió i un retorn al tacte. Juntes, i guiades per la saviesa botànica de l'Adriana, formularem desodorants, cremes i olis naturals. Però la veritable alquímia arribarà en afegir-hi la intenció de l'ordre sistèmic i la freqüència de les flors, creant no només un producte, sinó un remei viu fet a mida per al teu moment vital. Fer-nos càrrec de la nostra matèria ens allibera del soroll exterior i ens retorna la sobirania del propi cos.

Per a dones que travessen un moment de mutació vital i necessiten tancar cicles d'una forma neta i sana per donar espai al que ha de néixer.

Com acompanyem el cos quan la vida ens demana mudar la pell? Les grans transicions vitals no es resolen des de la ment; necessiten matèria, tacte i refugi on sostenir-se. Aquest espai no és una classe teòrica de botànica, sinó un laboratori totalment vivencial. Amb la guia de l'Adriana, posarem les mans a la terra, tocarem, farem olor i crearem els nostres propis preparats físics amb les plantes que acompanyen els comiats i els nous inicis. Fusionant l’alquímia artesanal amb el canvi a través del cos. Permetre'ns tocar i transformar la natura amb les nostres pròpies mans ens allibera de l'estancament i ens dona l'arrel necessària per fluir amb pau cap a la nostra nova forma.